top of page

All these places have their mome

creta5 .jpg

“Quan, d’un vell passat, no en sobreviu res, després de la mort dels éssers, després de la destrucció de les coses, soles, més fràgils, però més vivaces, més immaterials, més persistents, més fidels, l’olor i el sabor queden encara molt de temps, com ànimes […]”
Marcel Proust, A la recerca del temps perdut.

Què veiem als ulls cansats d’una àvia que passa la tarda a la avinguda de la Diagonal? Que seu al banc, que és allà i és ben lluny alhora, al menjador d’una casa on ha viscut, on ha vist nèixer uns fills, on s’ha despedit d’uns pares. 


El record es presenta i viu allà on des de fora no es pot percebre.
Aquesta peça vol donar lloc i espai a aquesta vida interior, intangible, que anomenem record; vol mostrar els objectes desobjectivats, plens de l’expèriencia i la vida pròpia que els atravessa.
La peça s’obre amb el cant en directe del personatge principal, donant ànima a un espai buit, fantasmagòric.


Intenta mostrar l’absurditat de creure en un present intel.ligible, quan la realitat és feta de fragments, de desordre, del caos d’un passat que s’ens escapa però que ens caracteritza. Així com caracteritza tots aquests objectes del quotidià, aquests mateixos que ens envolten i porten com éssers, unes vivències que són les nostres.


Presenten aquest treball quatre joves ballarins plens d’ambició, d’orígens eclèctics (dansa contemporània, breakdance, acrobàcia, ballet, teatre i cant), formats a Sead.

Glòria a la vida on roman.
 

Fitxa artística

Direcció: Patricia Hastewell Puig 
Intèrprets: Alexandros Anastasiadis/el Greco, Giulia Tornarolli, Luis Garcia/Fruta, Patricia Hastewell Puig 
Il·luminació: Barnaby Booth 
Duració: 50 minuts 

bottom of page