Deriva

"Deriva" retrata el diàleg intern d'una persona que es troba en situació d'aïllament, com un pescador enmig de l'oceà. Escenifica el món interior que tots tenim i que s'agreuja en els moments de solitud, com molts han viscut en aquest temps de confinament. Dona vida a les pors, les il·lusions, els somnis, els llaços que ens fan ser qui som.
"Deriva" és un solo ballat per dues persones, per representar la dualitat d'un mateix, les dues cares d'un individu, cadascuna amb ambicions, morals, idees o objectius diferents i la seva lluita per trobar un acord. D'aquesta manera dona forma al femení i al masculí, a la llum i la foscor, a la raó i l'emoció que conformen l'ésser humà. Tot es desenvolupa en el món intern del personatge, centrant-se així en el que no hi ha, en l'univers immaterial i en qüestions que és més real, què pensem o què toquem, què sentim o què veiem?
El personatge es troba en una situació de buit on les il·lusions i els somnis són el focus de la vida i allò que el manté dempeus. Però, fins a quin punt és estable el sòl?